L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), en el context de l’emergència de salut pública derivada de l’extensió de l’coronavirus, ha elaborat un document amb les preguntes freqüents que està rebent entorn a com la situació d’estat d’alerta pot afectar ciutadans, empreses i organitzacions subjectes al compliment de la nova legislació en matèria de protecció de dades personals relatives a la salut. Des de Dartem creiem que és un tema prou important com per facilitar-vos directament la informació de l’AEPD mitjançant el nostre bloc.
Aquestes són, doncs, les respostes a les qüestions que més preocupen les persones que tracten dades personals en l’àmbit de la salut:
-Poden els empresaris tractar la informació que fa referència a si els seus treballadors estan infectats o no pel coronavirus?
En aplicació del que estableix la normativa sanitària, laboral i, en particular, la de prevenció de riscos laborals, els empresaris podran tractar, d’acord amb aquesta normativa i amb les garanties que estableix, les dades del personal necessàries per garantir la seva salut, així com adoptar les mesures establertes per les autoritats competents. Això inclou, tanmateix, garantir el dret a la protecció de la salut de la resta del personal i evitar els contagis en el si de l’empresa i/o centres de treball que puguin propagar la malaltia a el conjunt de la població.
L’empresa podrà conèixer si la persona treballadora està infectada o no, amb l’objectiu de dissenyar mitjançant el seu servei de prevenció els plans de contingència que siguin necessaris, o que hagin estat previstos per les autoritats sanitàries.
Aquesta informació també pot ser obtinguda mitjançant preguntes al personal. No obstant això, les preguntes haurien de limitar-se exclusivament a esbrinar si el treballador presenta símptomes del Covid-19, o si la persona treballadora ha estat diagnosticada com a contagiada, o si ha estat subjecta a quarantena. Resultaria contrari al principi de minimització de dades la circulació de qüestionaris de salut extensos i detallats, o que incloguin preguntes no relacionades amb aquesta malaltia.
-Poden transmetre aquesta informació al personal de l’empresa?
Aquesta informació s’hauria de proporcionar sense identificar la persona afectada per tal de mantenir-ne la privacitat, si bé es podria haver de transmetre a requeriment de les autoritats competents, en particular de les sanitàries.
La informació s’hauria de proporcionar respectant els principis de finalitat i proporcionalitat, sempre dins del que estableixen les recomanacions o instruccions emeses per les autoritats competents, en particular les sanitàries. Per exemple, si és possible assolir la finalitat de protecció de la salut amb el personal divulgant l’existència d’un contagi, però sense especificar la identitat de la persona contagiada, s’hauria de procedir d’aquesta manera. Si, per contra, aquest objectiu no es pot aconseguir facilitant només part de la informació, o ho desaconsellen les autoritats competents, en particular les sanitàries, s’hauria de proporcionar la informació identificativa.
– Es pot demanar a les persones treballadores i visitants aliens a l’empresa dades sobre països que hagin visitat anteriorment, o si presenten simptomatologia relacionada amb el coronavirus?
Independentment que les autoritats competents, en particular les sanitàries, estableixin aquestes mesures per una qüestió de salut pública i que així ho comuniquin als centres de treball, els empresaris tenen l’obligació legal de protegir la salut de les persones treballadores i mantenir el lloc de treball lliure de riscos sanitaris, per la qual cosa estaria justificada la sol·licitud d’informació als empleats i visitants externs sobre símptomes o factors de risc sense necessitat de demanar el seu consentiment explícit (RGPD i Llei de Prevenció de riscos Laborals).
La informació a sol·licitar hauria de respondre al principi de proporcionalitat i limitar-se exclusivament a preguntar per visites a països d’alta prevalença del virus i en el marc temporal d’incubació de la malaltia, les últimes dues setmanes, o si es té algun dels símptomes de la malaltia. Resultaria contrari al principi de minimització de dades la utilització de qüestionaris de salut extensos i detallats, o que incloguin preguntes no relacionades amb la malaltia.
-Es poden tractar les dades de salut de les persones treballadores relacionades amb el coronavirus?
Per complir les decisions sobre la pandèmia de coronavirus que adoptin les autoritats competents, en particular les sanitàries, la normativa de protecció de dades no s’hauria d’utilitzar per obstaculitzar o limitar l’efectivitat de les mesures que adoptin les autoritats, en la lluita contra la pandèmia.
La normativa de protecció de dades permet adoptar les mesures que siguin necessàries per salvaguardar els interessos vitals de les persones físiques, l’interès públic essencial en l’àmbit de la salut, la realització de diagnòstics mèdics, o el compliment d’obligacions legals en l’àmbit laboral , inclòs el tractament de dades de salut sense necessitat de comptar amb el consentiment explícit de l’afectat.
En tot cas, el tractament d’aquestes dades ha d’observar els principis establerts en el RGPD, en particular els de minimització, limitació de la finalitat i minimització de la conservació.
-En cas de quarantena preventiva o que estigui afectat pel coronavirus, el treballador té ñ’obligació d’informar al seu cap d’aquesta circumstància?
Els treballadors que després d’haver tingut contacte amb un cas de coronavirus poguessin estar afectats per aquesta malaltia i que, per aplicació dels protocols establerts per les autoritats sanitàries competents, es veuen sotmesos al corresponent aïllament preventiu per evitar els riscos de contagi derivats d’aquesta situació fins que es disposi del corresponent diagnòstic, han d’informar al seu ocupador i al servei de prevenció o, si escau, als delegats de prevenció (Llei de prevenció de Riscos Laborals)
La persona treballadora en situació de baixa per malaltia no té l’obligació d’informar sobre la raó de la baixa a l’empresa, però aquest dret individual pot restar invàlid davant de la defensa d’altres drets com el de la protecció de la salut del col·lectiu de treballadors en situacions de pandèmia i, més en general, en la defensa de la salut de tota la població.
-El personal de seguretat pot prendre la temperatura als treballadors per tal de detectar casos de coronavirus?
Verificar si l’estat de salut de les persones treballadores pot constituir un perill per a elles mateixes, per a la resta de personal, o per a altres persones relacionades amb l’empresa constitueix una mesura relacionada amb la vigilància de la salut dels treballadors que, d’acord amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, resulta obligatòria per a l’empresari i hauria de ser realitzada per personal sanitari.
En tot cas, el tractament de les dades obtingudes a partir de les preses de temperatura ha de respectar la normativa de protecció de dades i, per això i entre altres obligacions, ha d’obeir a la finalitat específica de contenir la propagació del coronavirus, limitar-se a aquesta finalitat i no estendre’s a altres diferents. La custòdia d’aquestes dades no s’ha de mantenir més temps del necessari per a la finalitat que n’ha motivat la recollida.